laFilmo

Associació Cultural del Baix Montseny

El passat 14 d'agost vam projectar el film "Hiroshima Mon Amour" (1959) d’Alan Resnais, al bar Indret de Sant Celoni

El passat 14 d'agost vam projectar el film "Hiroshima Mon Amour" (1959) d’Alan Resnais, al bar Indret de Sant Celoni

El 14 d’agost de 2022, vam fer el passi del film Hiroshima mon amour, 1959 dirigit per Alain Resnais, amb guió de Marguerite Duras.

Amb una quantitat de públic molt funcional per a l’aforament del primer pis del Bar L’indret. La introducció de La filmo va anar a Càrrec d’en Pau Gener, i en Dani Vela va fer una extensa presentació de la pel·lícula. Es va advertir que els primers quinze minuts del film podien ferir a algunes sensibilitats. L’audiència es va mostrar entusiasta, amb moltes ganes de participar, ja des del principi.

En acabar el visionat, la veritat és que va haver-hi un fòrum molt ben ordenat, amb opinions per tots els gustos, i amb apunts especials sobre diversos aspectes presents en el film, com ara l’arquitectura, la fotografia. En Pau va glossar breument vida i obra literària de Marguerite Duras, i en Dani sobre els aspectes formals, tècnics i de fons del film.

Algunes de les persones presents van fer aportacions molt valuoses com ara fer-nos saber que a la Virreina de Barcelona precisament ara hi ha una exposició sobre Marguerite Duras. Sempre va haver-hi algú que va opinar ben legítimament que la pel·lícula no li havia agradat gens, i que lan trobava lenta. O d’altre gent que apel·lava als anomenats films d’art i assaig. Una bona i profitosa vetllada en una tarda d’agost.

Hiroshima_Mon_Amour_a_laFilmo
Hiroshima_Mon_Amour_a_laFilmo
Hiroshima_Mon_Amour_a_laFilmo
Hiroshima_Mon_Amour_a_laFilmo

“Hiroshima mon amour” (1959) és la llaureada òpera prima del director francès Alain Resnais, i un dels films més influents de la història. També és una valenta aposta narrativa on l’espectador ordena poc a poc les peces del puzzle, però, sobretot, és una bonica història d’amor, dolor i memòria escrita per la mítica Marguerite Duras i bellament fotografiada per un Sacha Vierney en estat de gràcia. Senzillament una d’aquelles pelis que cal veure.